#aratorno

La tornada és l’estrofa amb “ganxo” que repetim en una cançó,  és també passar per un torn una peça i mecanitzar-la. La Torna és l’obra més polèmica dels Joglars i el nom d’un ateneu de Gràcia. Si perds el seny et tornes carabassa.  Un tornem-hi és un xuxo a Badalona i a vegades hi posem davant un Sant. Hi ha el professor Tornassol i els tornados són molt perillosos. Les modes tornen, també les orenetes, els nens a l’escola, bola de drac, la lliga i el Cesc al Barça. També la torna en Rafa. “Torna a casa torna”…. i que ho faci en Serrallonga que l’alzina ens cremaran…

un moment, ara torno!

#bonesvacances

Desitjar unes vacances com les de quan érem petits: deures d’estiu i polos de taronja, la bicicleta pel poble i de fons una orquestra provant so a la plaça a ritme de pasdoble. Olor d’Autan, de Nivea i de tovallola humida, la migdiada amb la persiana entreoberta, de matinada rellegint còmics classificats en piles segons el temps que feia que no es llegien i a qualsevol taula “qui talla el meló?”…i que un any més es mori  Chanquete!

twittisme

#mierditest

Viure no és tan complicat si pots tornar a néixer i canviar algunes coses: (…)

(…) les frivolitats i tanta estupidesa.

L’animal que duc a dins m’ho roba tot, fins i tot el cafè, no time, no space. Ai ai ai cantava buscant els angles de la tranquil·litat. El meu mestre em va ensenyar què difícil és veure la llum entre les ombres i gira tot, entorn l’estança. Aquest sentiment popular neix de mecàniques divines i per un instant retorna el meu anhel de viure a diferent velocitat. Un vent a 30 graus sota 0 i si penso com he malgastat el temps que ja no tornarà…

alguns tuits me l’han recordat…sempre hi he estat d’acord en cadascuna de les paraules, en el seu sentit, en el seu to, sempre m’acompanya…i si crec avui en res és en les seves cançons.

 

Google+o-

Fa una estoneta que he entrat a tafanejar, reconec que em feia mandra, però ja us estic encerclant. Té més bona pinta i és més llaminer que les instagrams dels vostres dinars. La cara més amable de twitter i lo millor de facebook. És la primera impressió, però efectivament Google és +.

#AntiPowerPoint

El PowerPoint fa temps que va deixar de ser un recurs, una eina o un suport per a realitzar una presentació, per esdevenir un autèntic martiri. Un virus perfectament dissenyat per tal de donar ales a la mediocritat i arrelar-se com un format sine qua non pel qual s’havien d’explicar totes les coses en qualsevol àmbit i context.

S’han escrit molts llibres, articles, posts…s’han fet ponències anti-powerpointistes usant (sovint igualment malament) una pissarra, cada dia puc rebre dos o tres piulades amb 10 motius per fer-los més eficients, fins i tot el PowerPoint té la seva “xarxa social” específica, ….avui llegeixo que també dóna per crear-ne un partit polític.

Fa temps que ho penso i no és per la ràbia que em fa el programa, ni per la perversa facilitat amb la que et permet jugar a creure’t el rei del mambo, tampoc per incitar l’apologia de l’”horterisme”, devaluant el criteri estètic, soterrant entre animacions, ombrejats, gràfics  de boles i fletxes corbades qualsevol concepte interessant….simplement n’estic saturada, ha deixat d’interessar-me el contingut mal enganxat sobre aquest continent, necessito el contingut i m’importa molt la forma, crec en la paraula, en els ulls que brillen i en la improvisació de quan m’expliquen les coses.

Ah i clar que tot plegat dependrà de l’ús que en faci cadascú….aquesta excusa ja me l’han dita:)

Flors de Bach

Començo a prendre flors de Bach i tinc una migranya espantosa. Me les han recomanades alguns amics tot dient que em faran sentir millor. L’etiqueta diu RESCUE REMEDY i no m’agrada aquest nom i tampoc me’l crec gaire. Curiosament les gotes tenen gust de vi de missa.

És l’únic format en que Bach que no se’m posa bé, així que de moment seguiré amb la teràpia habitual: