Vaig somiar amb vostè, president.

Vaig somiar amb vostè, president. Pujava pel carrer Balmes a gambades com acostumo a fer quan vaig sola pel carrer, caminant com quan l’Uma Thurman trepitja la sorra del desert després d’haver-se desenterrat viva per anar a venjar al seu Bill. Vull arribar a casa després d’un dia terriblement dur i els peus i les cames m’impulsen, miro d’empalmar tots els semàfors en verd, però just a la cantonada amb Rosselló canvia a vermell. M’aturo, sento que estic cansada (però, perquè camino així?, potser no sé ni caminar bé. Nota: aquest pensament em neguiteja). Unes cadires de terrassa molt mal col·locades d’una orxateria o d’una Baguetina Catalana, no ho recordo bé, em criden l’atenció. Un home d’esquena, ha apropat la seva fins just a la vorera on circulen els cotxes. Els mira amb els seus ulls petits i s’ha distanciat del grup de persones amb què estava per plantar-se a contemplar els autos just al marge, al límit. Si passa un autocar o un cotxe gran se l’emporta, però sembla que li és igual. Els cabells blancs, una americana blau marí una mica arrugada i les mans a la falda. Es gira i em diu: – Hombreee Dolors, com estàs?

– Bé president (sorpresa que sàpiga el meu nom), i vostè?
– Aquí, – riu – passant la tarda.
– Vaig cap a casa, he de passar pel “paki” a comprar una ampolla de vi. M’hi acompanya?
Ell (que ja s’ha aixecat de la cadira): – Som-hi.
– Tot ha canviat molt president, vostè no sé si se’n recorda de fa uns anys, jo si.
– Què et passa?
– De tot i sé que no tinc cap dret a queixar-me. Em pregunto què he de fer, en tinc trenta-quatre i sento profundament les coses que encara no he fet, que són les bones.
– Fes-les Dolors, només depèn de tu.
– Saps Pasqual, et trobo a faltar una mica. Vols alguna cosa?
– Aigua i un Tokke.
– Ok, presi, invito jo.

Anuncis

Quant a dolorsboatella

creativa i contralto, canto idees.
Aquesta entrada ha esta publicada en Impostar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Vaig somiar amb vostè, president.

  1. David MB ha dit:

    amb gent com tu, Boatella, val la pena lluitar per la Terra sentint-se acompanyat de valent. T’haig de dir que tinc un cert interès a dominar el photoshop com tu… Ja ho veus: soc un interessat, carai. Abraçada cordial i força per lluita plegats.

  2. Pep J. ha dit:

    Et segueixo i m’agrades. Potser també et trobaré en alguna terrassa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s